Rèptils (Asia)

Macropisthodon plumbicolor

Es una espècie de colobra no verinosa de la família Colubridae, trobada en certs llocs d’Àsia.
L’estructura del cos és robusta i similar a la dels escurçons. Els ulls són moderadament grans i l’escata rostral és visible des de dalt. La sutura entre les escates internasales és tan llarga com aquella entre les escates frontaleres o una mica més curta. L’escata frontal pot arribar fins a l’extrem del musell o perllongar-se una mica més, o també pot ser tan llarga o una mica més curta que les escates parietals. Les escates lloreral són tan llargues com a profundes encara que poden arribar a ser més profundes que llargues; de vegades estan en contacte amb els ulls. Presenta dues escates preoculares i tres o quatre postulares. Les escates temporals van de 2 + 3 o 4 en nombre. Tenen 7 escates en el llavi superior (suprasensibles) de les quals la tercera i la quarta es troben en contacte amb
l’ull.

Perquè es esta en extinció?

  • Un problema molt important és la degradació de les zones en les quals habiten o d’hàbitats en els quals viu per causa dels incendis forestals.

Calotes versicolor

Es un llangardaix agámido autòcton en gran part d’Àsia. C. versicolor presenta una cresta dorsal, d’alçada moderada en el clatell i en el principi del llom, la grandària del qual disminueix gradualment al llarg d’aquest fins a desaparèixer cap a la meitat, en els casos dels exemplars joves, i que arriba fins al començament de la cua en els casos dels més grans.
El sac gular no està desenvolupat, i les escates situades just sota la mandíbula tenen una grandària molt més reduïda que les altres.
Cap a la meitat del tronc, si es considera un anell al voltant d’ell en un plànol perpendicular a l’espinada, aquest anell estaria format per sèries d’escates en un nombre de 39 a 43.
El peu posterior, mesurat des del taló fins a l’extrem del quart dit, no és molt més deixo anar que el cap en l’adult, i és bastant més en el juvenil.

Perquè es esta en extinció?

  • Un problema molt important és la degradació de les zones en les quals habiten o d’hàbitats en els quals viu per causa dels incendis forestals.

El galápago europeu

Es una espècie de tortuga de la família Emydidae. Habita al centre i sud d’Europa, Àsia Occidental i la zona mediterrània d’Àfrica. Viu a prop o en cursos d’aigua que la seva corrent sigui lenta i hiberna durant els mesos freds en el fons de l’aigua.
És un galápago de grandària mitjana i la seva longitud varia segons les zones entre 12 i 38 cm. de longitud. La seva closca és marró amb zones verdes i alguna taca groguenca.
Fa entre 5000 i 8000 anys quan el clima europeu era més càlid, aquesta tortuga es podia trobar més al nord aconseguint l’actual zona del sud de Suècia.

Perquè es esta en extinció?

  • Un problema molt important és la degradació de les zones en les quals habiten o d’hàbitats en els quals viu per causa dels incendis forestals.